SALMÓ AL FORN

Ingredients:
1- tall de salmó per persona
2- patates
2- cebes
2- tomàquets
2- pebrots verds
1- got de vi blanc sec
Julivert picat
Oli d'oliva,sal, alls, pebre

Preparació:
Tallar les patates a rodanxes fines, la ceba,(com per fer truita) i els pebrots em aros, fregir cada cosa per separat,  vigilant que la patata no és faci massa dons ja s'acabarà de coure en el forn amb el salmó.
Picar l'all ,el julivert i barrejar em el vi blanc i reservar.
Agafar una safata per anar el forn i untar-la amb l'oli d'oliva, posar a modo de capes, les patates, la ceba, els pebrots verds i el tomàquet, i posar el salmó damunt de tot amb pebre i sal, posar la safata al forn a una temperatura forta 220º durant cinc minuts, afegir la barreja que em reservat i deixar en el forn fins que el salmó i les verdures estiguin ben cuites.
Si surt sc del forn afegir una breu capa d'oli d'oliva verge al servir-lo a taula.

FESTES D 'ALBOLODUY ( ALMERIA)

 Des de el dia catorze fins el dia disset, han sigut les festes de Sant Roc a Alboloduy, que és el poble dels pares de la meva parella, i com ell li feia gracia anar-hi vam decidir fer-ho, encara que va ser una bogeria anar-hi perquè feia molta calor, però també tinc que dir que no va estar del tot malament, en aquest pobles les festes son molt diferents, explico una mica com van ser, el primer dia o sigui el dia catorze pugen a una ermita que està a dalt de tot del poble per baixar el Sant Crist amb les espatlles fins la església i el tenen exposat allà, hi ha una bona caminada, i lo més curiós és que la gent del poble i puja arreglada, no amb roba de esport com la meva parella anava, ell i va pujar, jo no amb vaig atrevir dons la muntanya pujava molt.

L’endemà el migdia van fer una processó per tot el poble portant a les espatlles Sant Roc, la Verge Maria i el Sant Crist, els portàvem algunes vegades dones, per promeses que havien fet, de portar-lo una estona,tot el camí no perquè és molt pesat, per la tarda a part de fer algun campionat de futbol, també van fer una gimcana de motos, tot amb un ambient molt de poble. Aquí en aquest poble hi ha molta afició a la musica i quasi tot el jovent toca algun instrument, igual nois que noies, i un dels dies van fer un concert tota la banda, per cert ho fan molt be, com és de suposa la banda participava em totes les processons que feien.
L’últim dia tornen a pujar el Sant Crist a la ermita, de la mateixa manera que el van baixar, i per acabar la festa fan la "quema de la zorra" que és semblant els correfocs però enlloc del drac, és com una espècie de estructura que abans és veu que el feien amb canyes, però ara hi ha el tenen fet de ferro, quan arriba a la plaçà l'encenen i el fan corre de un lloc a l'altre, és molt divertit, però jo ho vaig veure de lluny ja que els petards anaven de un canto a l'altre.
Em estat amb un hotel a Almeria i cada dia anàvem fins el poble d'Alboloduy que estava a trenta cinc quilòmetres, em fet una mica de turisme però no gaire perquè feia molta calor durant el dia, per el matí ens quedàvem a la piscina de l'hotel i per la tarda cap el tard anàvem a les festes del poble, uns dels dies varen marxar més aviat i com ens venia de pas vàrem entrar a Santa Fe de Mondujar, Gador, i Los Millares que aquest va ser el que potser amb va agradar més, però la veritat és que feia tanta calor que no podies gaudir gaire de res.

En fi que hem passat una setmana molt calorosa, però tampoc a estat malament.

AFICIONS

Aquest son alguns treballs que em fet durant el curs

ALBERGÍNIES A LA MENORQUINA

Ingredients:

1 - Albergínia per persona
1 - Tomàquet madur
1 – Pebrot verd
1 - Ceba
2 – All
2 – Cullerades de pa ratllat
1/2 – Cullerada de julivert picat
Pebre vermell, aigua, oli, i sal

Preparació:
Començarem partint per la meitat les albergínies, una vegada netes i secades, les posarem a bullir em una olla amb aigua i sal, quan estiguin llestes, les retirem del l’aigua, les escorrim be i les deixen refredar, amb la pell de les albergínies cap a dalt, a continuació les buidarem una mica de la polpa interior i les reservarem. Seguidament picarem la ceba molt fina, junt amb l’ all picat, el pebrot verd tallat em daus petits, i sofregim tot amb una paella ambo oli d’oliva, a foc lent, a continuació afegiríem els tomàquets ratllats, la polpa que havíem retirat de les albergínies, una cullerada de pa ratllat, el julivert picat, i ho assaonem tot amb una mica de sal, seguint la cocció durant deu minuts més. Una vegada passat el temps, omplim les albergínies amb la barreja anterior, i les posem amb una safata per anar el forn, assaonem les albergínies amb el pa ratllat i el pebre vermell, ho reguem amb una mica amb l’oli d’oliva, posarem la safata en el forn precalentat a una temperatura de 180ºC, i deixarem que és facin les nostres albergínies durant 10 minuts, passat el temps baixarem la temperatura a 140ºC, i les deixarem durant deu minuts més. Passat el temps , ja podrem retirar les albergínies del forn, dons ja les tindrem llestes per servir.

TEATRE EL MILLOR DELS MONS

El dia quatre de Juliol, el grup de teatre de CX ESPAI van representar tres petites históries escrites per una companya que és la nostra directora, una és deia CATALUNYA ACOLLIDORA,que hi sortien tres dones, l'altre DUES AMIGUES que hi sortien dues dones tal con el non diu, i l´última EL MILLOR DELS MONS, que hi sortiem tres dones i en aquesta hi sortia jo, només som dones i totes pasem dels seixanta anys, però ho prepararem amb molta il-lusió i ens ho pasem molt be durant el assajos, la gent que ens va venir a veure s'ho va pasar molt be.

FI DE SETMANA A MAS PASSAMANER (TARRAGONA)

Per l'aniversari de la meva parella entre els seus fills i els meus, li van regalar un fi de setmana a un hotel de aquest que diuen d'encant, ho explico com funciona això, hi ha algunes agencies que ho fan, és fa per Internet  tu dius els diners que et vols gastar per fer el regal i ells ja et diuen més o menys el que ja, fan un val i  el que rep el regal pot triar al lloc, et donen un llibre amb totes les coses que hi han i tu tries el que més t'agradi o que et faci gracia, i la data que a tu et vagi be, esta molt be perquè hi han moltes cases rurals i hotels amb encant, tantes que no saps que agafar, nosaltres no sabíem que agafar, però el final ens vam decidir per anar a Mas Passamaner que estava més a la vora, està ubica't a La Selva del Camp (Tarragona), el Mas Passamaner va ser construït l'any 1922 gràcies a l'impuls de l'empresari reusenc Joan Boqué i Reverter que va fer l'encàrrec al prestigiós arquitecte Lluís Domenech i Muntaner amb el desig, tan propi de la burgesia industrial de l'época, que el nou edifici mostrés a tothom la projecció social que havia assolit gràcies a l'èxit dels seus negocis.

Boqué havia heretat el terreny del seu avi Ramon Boqué, passamaner d'ofici. D'aquí ve, doncs el nom de la casa.

Esgrafiats, vitralls, escultures, ceràmica, ferro forjat, atorguen a aquesta casa un aire decididament modernista i una bellesa colpidora, que va anar minvant per culpa del pas dels anys i la deixadesa, que la rehabilitació que s'ha dut a terme recentment, enegada ha recuperat amb tota l'esplendor del l'origen.

És de cinc estrelles, està situat entre vinyes, amb plena naturalesa,  només te 26 habitacions, totes son diferents, te un SPA que nosaltres teníem una hora inclòs amb el regal, en fi que vam estar molt be, i crec que a vegades  quan has de fer un regal no saps que regalar, és una bona idea, perquè igual com hi ha cases rurals i hotels també hi han per fer totes les activitats que tu volguis fer, depèn de la persona a qui li fas el regal.

Si teniu ocasió de fer un regal i esteu perduts, penseu que quedareu molt be.

LA LLEGENDA DE L'HOME PEIX DE LIERGANES

En un lloc de Lierganes, a la vora de la vila de Santander, vivia a mitjans  del segle XVII EL matrimoni format per Francesc de la Vega i Maria de Casar, que tenien quatre fills. La dona, al quedar-se vídua,  va enviar al segon dels seus fills Francesc , a Bilbao, per que aprengués  l’ofici de fuster. Allà vivia el jove Francesc quan el dia abans de Sant Joan del any 1674 se’n va anar amb uns amics  a nadar al riu. El jove és va despullar, va entrar a l’aigua i se’n va anar nadant riu avall, fins que el van perdre de vista. Segons sembla, el noi era un bon nadador i els seu companys no patien per ell fins passades unes quantes hores. LLavors al veure que no tornava, el van donar per ofegat. Cinc anys més tard el 1679 mentre uns pescadors feinejaven per la baia de Cadiz se’ls va apareix a un ser aquàtic estrany amb aparença humana. Quan és van acostar a ell per veure de que és tractava va desapareixa. La insòlita aparició és va repetir durant varis dies fins que finalment van poder agafar-lo, donant-li trossos de pa i cercant-lo  amb las reds . Quan al van pujar a coberta van comprovar amb estranyesa que era un jove, corpulent, de cara pàl·lida i cabell vermell; les úniques particularitats era una cinta de escames que li penjaven del coll fins l’estómac, i un altra que li tapava tota l’esquena i unes ungles gastades com corroïdes per el salitre. Els pescadors van portar el estrany personatge al convent de Sant Francesc a on després  de conjurar a els esperits malignes que pogués tenir, el van interrogar em varis idiomes sense obtenir de ell cap resposta. Al cap de uns dies, els esforços dels capellans em fer-lo parlar van ser recompensats amb una paraula “ Liérganes”. El cas va corre de boca amb boca, i ningú trobava explicació alguna de la paraula fins que un jove muntanyes, que treballava a Cadiz, que per les seves terres i havia un lloc que és deia aixi.Don Domingo de la Cantolla secretari del Sant Ofici de la Inquisició va confirma la existència de Lierganes com un lloc a al vora de Santander, pertanyent al arzobisbat de Burgos, i del qual ell era oriünd. De seguida va enviar la noticia de la troballa efectuada a Càdiz els seus parents, sol·licitant que informessin  de si allà havia ocorregut algun succés que pogués tenir connexió amb l’estrany subjecte que tenien el convent. De Lierganes van respondre que allà no havia ocorregut res extraordinari fora de la desaparició de Francesc de la Vega, fill de la vídua Maria de Casar, mentre nedava  en el riu de Bilbao; però que això havia ocorregut cinc anys enrere.  Aquesta resposta li va crida la curiositat de Juan Rosendo,que desitjós de comprovar  si el jove tret del mar i Francesc de la Vega eren la mateixa persona, és va encaminar amb ell fins a Lierganes. Quan van arribar a la muntanya que li diuen La Dehesa, a un quart de llegua del poble , el religiós va manar al jove que s’avancés fins allà. Així ho va fer el seu silenciós acompanyant que és va dirigir directament cap a Lierganes, sense errar ni una sola vegada al camí, ja en el caseriu, és va encaminar sense dubta cap a la casa de Maria de Casar. Aquesta quan el va veure el va reconèixer com el seu fill Francesc, igual com els seus germans que estaven a casa. El jove Francesc és va quedar a casa de la seva mare, on vivia tranquil, sense mostrar interès per res ni per ningú. Sempre  anava  descalç, i si no li donaven roba no és vestia i caminava despullat com si res, no parlava, només de tant en tant pronunciava les paraules “tabac” “ pa” i “vi” però sense relació directa amb el desig de fumar o menjar. Si se li preguntava  si ho volia, no contestava. No demanava el menjar però si se li posava a davant o si veia menjar i si l’hi permetien menjava i bevia molt de una vegada, i després no ho tornava a  fer en tres o quatre dies. Si li manaven portar algun paper de un poble a altre dels que coneixia abans d’anar-se, o feia amb gran puntualitat i sempre silenciosament. En una ocasió el van enviar a Santander amb un paper per un senyor del poble, i com no va trobar el vaixell de Pedreña és va tirar el mar i va passar nadant una llegua que hi ha de travessia des de aquest embarcader a Santander. Mullat com va sortir va entregar el paper. El home a qui anava dirigit li va fer secà per poder-lo llegir, i encara que li va preguntar com estava, no va respondre res. Per el mateix lloc va tornar puntualment la contestació. Anava a l’església si veia anar els altres, o si li manaven, però en el temple de res feia cas, si se li notava atenció a alguna missa i altres funcions eclesiàstiques. Per tot això creien que estava boig fins que un bon dia, al cap de nou anys va desapareixa de nou al mar sense que se sàpigues mai més d’ell.

BALNEARI DE LIERGANES ( CANTABRIA )

Des de el dia un fins el dotze de Juny, em estat a Lierganes, un poble de llegenda, com sempre i mínim un cop l'any anem de balneari i aquesta vegada ens a tocat aquí, aquest poble te molt patrimoni ja que te alguns palaus i cases de segles passats, com per exemple la Casa Setén ( XVI ),Casa del Acebo ( XVII ),Casa Rañada ( XVII ),Creu de Rubalcaba ( XVIII ),Ermita del Humilladero ( XVI ), Palau de la Rañada ( XVIII) per nomenar-ne uns quants, també està el Pont Major, Molí ( XVI ), Palau i Museu D'Elsedo construït al any 1657, que està a Pàmanes a dos quilòmetres de Lierganes, i una llegenda que segons diuen va ser veritat del Home Peix que ja l'explicaré apart, també son molt famoses les tetes de Lierganes, que son dues muntanyes que quan arribes el poble és la primera cosa que veus i la veritat o semblen, pots pujar fins dalt però quan estàs a dalt ja no saps quines son, dons només veus que muntanya, el que si veus si està un dia molt clar tota la baia de Santander, les tetes son més boniques veure-les des de el poble.

Ens vam arribar fins a Santillana del Mar que suposo que molts ja hi haureu anat, te un conjunt-històric molt bonic, i també te algunes casones dels segles XV I XVII o la Col•legiata un monument del estil romànic de Cantàbria.

Sant Vicent de la Barquera, amb el seu pont de la Maza del segle XV i els seus 32 arcs un dels ponts més grans, vam pujar fins a l’església i el castell, suposo que també ho coneixeu, però si no hi heu anat os recomano que hi aneu, és molt bonic perquè des de dalt de tot és veu tota al baia.

També tenia moltes ganes de anar al museu d'Altamira, ja que les coves ja no és poden visitar, dons em va decebre una mica, crec que no devia ser igual com estan al museu, encara que alguns companys del balneari em van dir que estaven molt logrades. Suances estava a pocs quilòmetres i ens vam arribar , és un poble molt bonic, i res més.

Os recomano si no heu anat a Comillas, a veure El Capritx de Gaudi que hi aneu perquè és molt bonic de veure, a mi en va agradar molt.

A Puente Viesgo estan les coves del Castell, que aquestes si val la pena de veure, a mi personalment no em feia molta gracia anar-hi, però estan molt be, i també hi ha un balneari.

Varem fer una ruta per el Valls Pasiegos, passant per molts pobles, com Selaya, Casona de Ceballos, La Abanilla, El Carrillero, tots petits però molt bonics, amb molta verdor per tot arreu.

També està Fontibre, el naixement i el embassament del riu Ebre, és molt interessant de veure, perquè sembla mentida com neix i lo gran que és fa, dons hi ha com un parc i si el vas seguint de seguida veus com un saltant de aigua.

Passant Santander està la Verge del Mar, la petita església que està damunt de una illa dedicada a la patrona de Santander, amb uns penya-segats i unes platges impressionants.

Ja per acabar van fer una petita ruta per la Vall de Cabuérniga, passant per Cabezón de la Sal, que encara conserven algunes cases típiques, fins arribar a Barcena Mayor, ha on aquí encara és conserva tot tal con era el poble, des de fa segles, només hi han 33 persones censades, és molt bonic de veure, si teniu ocasió de anar-hi os el recomano, no deixeu de veure´l.

Això que diuen que Cantàbria és diferent, és veritat, ens van quedar coses per veure, si tenim ocasió i tornarem, ens va agradar molt tot.