Després de passar el Nadal amb els fills i nets, hem anat a passar el Fi de Any a Nova York amb una de les filles i els nets, hi ha molt que explicar de tot el que hem vist, amb principi hem passat molt fred i es hem cansat molt però val la pena perquè tot es impressionant no sabríem dir que ens agradat més, començant per veure una missa Gospel en el barri de Harlem on ens van acollir molt bé, o visitant el Central Park només una part perquè es immens, per veure després la casa on van matar a John Lennon que en el mateix Park davant de casa seva, la ciutat va dedica aquest terreny a la seva memòria i el va nomenar Starwberry Fields (Campo de fresas) per la seva cançó"Starwberry Fields Forever" en el centre hi ha un mosaic blanc amb la paraula IMAGINE, era el lloc preferit de John Lennon i la seva dona.
També hem fet un circuit amb vaixell per visitar tota la Illa de Manhattan que dura tres hores, llàstima no conèixer el idioma perquè el guia del vaixell ho anava explicant tot i si ho entens tot valores més el que veus, encara que el meu net alguna cosa me la traduïa, passa per el riu Hudson fins a Harlem i arribar davant de la Estàtua de la LLibertat.
Entre el carrer 40 i 42 está situat el Briant Park, el park més gran del Midtown Manhattan on hi ha una pista de gel per patinar que segons vaig veure es la diversió del neoyorquins, ja que es un Park normal de gespa i per aquest temps la posen damunt, es impressionant.
Entre els carrers 48 i 51 i las Avingudes Cinquena i Sisena està el Rockefeller Centre el complex més gran dels Estats Units, i davant està la Catedral de Sant Patrick que es interessant de veure perquè es va començar a construir el 1858 i es va acabar el 1888 per l'arquitecte James Renwick, està dedicada a San Patrici (patró dels irlandesos) hi ha instal-lat un gran arbre i una pista de gel.
En el carrer 42 on està el Times Square que es un dels carrers on i trobes més gent, per mi fins era molt aclaparador, aquí es on es celebra el Fi de Any, que molta gent a las vuit del matí ja està allà, per poder està davant peró nosaltres crec que no estem preparats per aguantar tantes hores, es impressionant veure els milions de persones que hi van, nosaltres hi vam estar peró ho vam veure des de lluny.
Com tampoc no es pot deixa de veure es la Zona Zero, encara que ja no ho sembla tant perquè ja estant edificant edificis, que seran més alts que els que hi havien.
A la part financera li diuen el Washington Arch on està una gran figura de ell, el primer president dels Estats Units es tota de marbre.
Visitar Chinatawon es un altre mon, però es interessant i curiosa de veure.
Un altre de les aventures que hem fet ha estat pujar amb helicòpter, era una de les coses que no em feia gràcia però la vaig fer i la veritat que et queden ganes de repetir, es veu tota la ciutat de nit, es una aventura diferent.
El Brookrlyn Bridge es tot un símbol per la ciutat, está construït de acer i es el pont penjat més gran del mon, es impressionant té dos nivells un per cotxes i l'altre per els vianants.
La Grand Central Station, la terminal de trens es un dels edificis més importants de la ciutat, actualment es un lloc de pas obligat on es pot comprar i menjar per tot el que ja en el interior, el vestíbul Main Concourse es el més gran del món.
La Estàtua de la LLibertat es un dels monuments més visitat i fotografiat del món, medeix de 92 a 99 metres i en la corona ja un mirador amb 25 finestres que representen les pedres precioses trobades en la Terra.
El Flatyron Bulding es un edifici construït en forma triangular que creua la Cinquena Avinguda i Broadway, es curiós veure'l.
El que tampoc no és pot deixar de visitar es el Empirestate Bulding que puja 86 pisos però es de 102 i des de dalt es veu tot Nova York, ho tenen molt controlat i vigilat, i depèn quina hora i vas cal fer moltes hores de cua.
El que no m' agradat han estat el metres que per ser la ciutat que és estan molt vells, escales automàtiques no hi ha moltes, tot es a peu.
M' han quedat moltes coses per veure, però si torno no serà a l'hivern, m´han quedat ganes de tornar, per poder acabar de veure el que m' ha quedat que amb una setmana no s' ha tingut temps.
